Des que s’al•lota em va dir que té sa flor reservada, amb so bastet i s’espasa no m’arrisc a aturar-m’hí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Flors i plantes diverses
Llucmajor
951
II
Sempre que te veig, diria es meu pensament quin és: es meu cor dir-t’ho voldria, i sa boca no diu res.
Jo som vengut de Ciutat i som perdut es capell. Amb panada o crespell me’n ’niria aconhortat.
Es dia que plou i trona, s’aigo fa un saragai. Jo no em cansaria mai de rallar amb s’amor bona.