Des que s’al•lota em va dir
que té sa flor reservada,
amb so bastet i s’espasa
no m’arrisc a aturar-m’hí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Flors i plantes diverses
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
951
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tretze mil dotzenes d’ous
duia sa jaia Francina
i un milló de beierols
feien ballar sa padrina.
Jo voldria esser es tacons
que tu dus a ses sabates,
perque amb so mirar me mates
i amb so rallar me confons.
Set a una ravenissa
no la pogueren ’rancar,
i hi hagueren de menar
ses egos de Son Catlar,
ses euveies de Païssa.
Tradicionari de Mallorca
