En arribar, li diré:
-Ses oreies, ¿t’han siulat?
Sempre de tu hem rallat;
no de mal, sinó de bé.

Ses al•lotes de Molins
enguany han tenguda pressa:
olla petita, prest vessa,
segons què hi posen dedins.

Tenc s’enteniment tremendo,
però no em puc devertir;
s’hora que vaig donar es “sí”,
’guera estimat més tenir
un panadís a sa llengo.