Cada dia aixec el vol
i no tenc ales ni plomes,
faig ses voltes més redones
que sa flor d’es gira-sol.
Som inimic d’es mussol,
que en veure’m ja s’arracona;
d’es lladres som sa vergonya
i d’es fredolecs consol.
El sol.

Vida mia, des que sé
que jeis a un llit malalta,
nit i dia no faç falta
de pregar a un sant i s’altre
que us adobeu, si convé.

Corr rabent per tot Ciutat
i no som vist de ningú,
i per complaure’t a tu
a cremar m’han condemnat.
El gas.