D’es cantó de Can Moranta fins en es de can Sisac, sempre del món he trobat que es fadrins hi feien falta.
Can Moranta
Binissalem
Com a mi em veuran mudar los companyons i guerrers, baix del fondo de la mar hi podran fer formiguers.
Sa novia s’és casada sense convidar ningú. Es quatre doblers que du du sa coa manllevada.
Voldria esser la llendera d’es rellotge d’es teu cor, i llavò sabria jo ambe qui tens sa quimera.
