Ara veig per cosa certa
que vós no sou glosador,
perque un cavall corredor,
en tocar-lo d’esperó,
ja és partit carrera oberta.

Tu menes uns muls, Andreu,
magres com ara banastres:
¿tu que los dónes ses casques
com ses llesques ses madastres
a un infant que no és seu?

Som En Puput de Sineu,
que tant desitjau sentir.
Som vengut a cantar aquí,
Maria, per compte teu.