De veure’t tenia ganes,
però mes forces no hi són.
El més arrendit del món
se troba el qui fa cortanes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malaltia. Salut
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
270
Volum
III
Altres cançons relacionades
Madò Torres torna tonta
per una fia que té.
La passeja p’es carrer:
-Hala, fadrins, ¿qui la compra?
Amoreta, es teu llinatge
jo el sé i no el te vui dir:
Quan ton pare se morí
el varen dur en es carnatge.
Un fadrí enamorat,
com és damunt es portal,
respon i diu: -Jo em sap mal
tan prest haver-me aixecat.
Si tu vols, clavell daurat,
festejaremp’es corral.-
La jove respon lleial:
-Si ets d’es meu natural,
hi pots venir descansat,
però jo tem, estimat,
que no em vulgues fer es dogal.
-De mi no esperis un tal;
¿que encara no m’has mirat?
Jo ja veig que dus bondat,
però et tenc de dir, estimat,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi es majoral.
Tradicionari de Mallorca
