De venir se va deixar,
i es per què, jo no el sabia.
Tan avorrit el tenia,
quan el veia que venia,
com es saig quan penyorà.
Més informació
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Festeig, Humor i comicitat, Saigs, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Altres cançons relacionades
A suaquí baix n’hi ha una
que la coneix tot el món:
va passar s’al•lot p’es forn
perque no era de lluna.
A les fosques i en repòs
me poses quan me festeges;
m’estimes p’es meu bon cos,
me trepitges i em poteges,
emperò sempre te gos.
El vi.
Alegre va el rossinyol,
a la primavera floca.
Mestre Pere-Joan Roca
té una ganivetota
per matar bruixes al vol.
Tradicionari de Mallorca
