Una dona, en tenir nins,
ja no li fa falta renyina;
que pens com era fadrina,
que no tenia altra espina
només de pensar en fadrins.

‘Moreta, tuntai, tuntena,
recorda’t d’es temps passat,
com anaves a dur llenya
de s’uiastre secorrat.

L’amo meu m’ha comanat
que li peguem terra terra,
i en esser en es camp d’es blat,
es vent a s’oreia esquerra.