Al•lota, fé’m un favor:
deixa’m escaufar ses mans;
allà on l’has fet a tants,
a jo no em digues que no.
A terra de la cuncanya
ets abres fan ganivets,
los cuien com ja són secs,
i, qui més fa, manco guanya.
A sa vorera de mar
caragols i petgellides.
Qui vol al•lotes garrides,
que vagi allà on n’hi ha.