Una hora passat migdia
venia d’allà Consei.
¿No saps què em dóna alegria?
Es un qui va tot lo dia
llaurant darrere un parei.

Pins, pinel•los,
mates, matel•les,
euveies i mens petits.
És es sermó de Costitx
que val quatre sous i mig.

Jo estic a la serenada
i no puc dir si dormiu;
si estau desperta, tossiu,
i sabré si estau colgada.