Vidre volador bastava
per sa manta fer lluir,
però En Toni serverí
confits i tot li tirava.

En Pep Pentinat té
molta pipella,
encalça sa femella
p’es seu carrer.
Un dial i diré
una coseta,
i és que N’Antonieta
és d’En Bernat
i té s’enamorat
a dins Consei
perque no troba remei
a Marratxí.
Bota com un coní
amb un floquet.
I sa de can Grasset
té molt de fetge,
i es criat d’es metge
sembla un senyor,
i va anar a can Pampó
a fer renou.
En Pere de s’Hort Nou
anà a can Casetes
i va trobar En Filetes
de genoions,
s’assajava uns faldons
a s’enrevés.
Tots es espardenyers
d’En Ramellet
se feien fugir es fred
amb anissat
que dugué En Pep Pelat
despusahir.
I es mestre va sortir
de s’enfondet.
En Bernat Tofolet…

A Morell ses muntanyeres
se posaren a bramar,
perque les varen posar
es dogal de ses someres.