De mu mare no en faç cas,
perque, com me renya, riu;
però mon pare me diu:
-Si vénc, te’n recordaràs!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
957
Volum
III
Altres cançons relacionades
Antany sa vostra madona
tenia xeixa millor:
si fos homo així com dona,
per batiar gent és tan bona,
de Lluc seria es Prior.
Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.
Un sonador de guiterra
com En Mateu Calinet,
sa fia del sen Rosset,
en sentir-lo dejornet,
de peus ja no toca en terra.
Tradicionari de Mallorca
