Jo no volia res d’ella
i un consei me va donar:
que, com no tendria pa,
que fes sopes dins sa pella.

Tu et pensaves haver-ló,
i per això l’amoixaves,
i de tant en tant li daves
taiadetes de meló.

Persona que riu i plora,
se deu trobar de mig temps;
Miquel, los meus pensaments,
es que tenc més avinents,
són de rallar amb tu cada hora.