Encara no és post es sol,
com ella ja està colgada.
Mal romangués aferrada
a ses rues d’es llençol!
Cada pic, que es sol sortia
i no em veia amb bon humor
berenava de tristor
i de llàgrimes bevia.
Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.