De gararanys en es sol
ella no se n’agradava,
i ara, des que és casada,
en menja tants com ne vol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam, desanament
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
585
Volum
III
Altres cançons relacionades
Estic damunt sa figuera,
no sé quan davallaré;
per ventura hi romandré
per llavor d’espareguera.
En sa primera vegada
que jo amb tu vaig conversar,
el meu cor ja va quedar
tota una part socarrada,
i s’altra qui fa flamada
que crema i cremarà.
A mi no em sabria greu
anar a missa cada dia
si a l’església de Maria
hi hagués Sant Bartomeu;
almanco visitaria
es nom de s’estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
