Ja és partit En Catalí
i se’n va devers L’Havana
amb sos calçons d’indiana
i guardapits de xelí.

Si et segueix estar llogat,
no et lloguis a lloc de pla,
que un poquet més pots guanyar,
emperò és més malsà
i moltet més carregat.

–No sé com t’he de pagar
tots es favors que me fas:
fé de mi lo que voldràs;
sempre estic a ton manar.
–Si estaves a mon manar,
no te’n ‘niries anit,
perque et desig per marit
tant com te puguis pensar.