Ja no hi ha res com la lluna
p’en sa nit donar claror.
Catalineta d’Honor,
tu dónes més resplandor
que no el sol devers la una.
Molta volta per un brot
sa soca li ets danyada:
sa culpa la té sa mare
i sa fia ho pagarà.
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.