Sa veïnada i una altra
sempre em demanen què tenc;
i per no donar entenent
que és mal d’enamorament,
sempre dic que estic malalta.
D’una flor surt una espina
i d’una espina una flor:
Juana-Aina d’es meu cor,
tu no coneixs qui t’estima
Ja no m’anomenaràs
a ninguna part del món.
Estimat, tala com som,
encara m’enyoraràs.