Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Més informació
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Ja li direu que he vengut,
ramellet, i no sé com.
Dic bona nit a tothom
i a vós, ramell volgut.
Bon vent i seguit, Senyora,
sols que no sia mestral,
que aquest vent que fa és tan mal
que sa terra i tot tremola.
Adiós, figuera rotja,
jo me’n vaig a s’aubacor.
S’espigolera major
d’aquesta possessió
a sa coa du es rellotge.
Tradicionari de Mallorca
