Garrida, en la mà tenguéreu
la canya per a pescar
i el peix a la pesquera,
no el sabéreu agafar.
M’agrada mirar al carrer
i escopir-hi, si estic plena,
i jeure sempre d’esquena
o de panxa és mon quefer.
Una teula.
Demà vespre n’hi haurà
de contents i de fellons,
perque d’aquests ametlons
d’agres i dolços n’hi ha.