En Gelat s’afluixaria
de beure a s’abeurador
per no veure es carretó
sudavant sa rectoria.
En Rafel de la Cameta
és més tonto que un marès:
compra ses mules a pes
a cinc cèntims de pesseta.
Quan es Verro la pesava,
ell estava retgirat
i deia an es seu veinat:
-Pesa més que no em pensava.
¿Vols que et digui es meu cabal,
d’aquí en envant, que he mester?
Una fauç que segui bé,
manegots i davantal.