D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Aspiracions i somnis, Bellesa, Desamor i ruptura, Desig, Destí, Festeig, Joventut, Ràbia, Riquesa i pobresa, Sàtira i escarni, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4192
Volum
I
Núm de pàgina
245
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Malalta dins Puigpunyent
jo hi tenc sa meva alegria.
Oh, quan serà aquell dia
que jo el vegi de present!
Tradicionari de Mallorca
