D’Algaida res que dir tenc,
però tenc d’En Capellà.
Si puc, l’he de fer posar
a damunt es campanar
en forma de monument
amb un lletrero diguent:
“Aquí descansa es valent
que En Bernat Rigo hi posà,
però per tonto i bajà
bada sa boca an es vent
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Algaida
Campanet
283
III
Adiós volia dir,
però es meu cor no hi bastava,
estimat, quan jo pensava
que us havíeu de morir.
Oratjol de tramuntana
és qui m’alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Tomeu,
aquell estimadet meu
darrere aquella muntanya?
Damunt s’olivera estic
qui cui ses olives bones.
De Campanet són ses dones
qui cuien a Solleric.