Ses fadrines de Mancor
s’aixequen abans de s’auba
i com reguen sa vidauba
les agafa mal de cor.

Un abre en el món hi ha
que fa sa fruita amb tres crestes.
Saps que ho han de ser, de pesques,
per sebre-ho endevinar!
El noguer.

Ara se troba el cor meu
oprimit com una veta.
Bona nit, Francina-Aineta!
Jo som aquella animeta
perduda per lo cos teu.