Som veia i tenc es cap blanc,
Mai ’via vist tala feina.
Era molt geugera s’eina
i em dava dolor bastant.
Si voleu sebre què feia:
taiava ordi per pastar
i no em poria aixecar
de mal d’esquena que em feia.
D’una branqueta cruixida
que allà dins vàrem trobar
un fuster en va judicar
de posts una gran partida.
Plovia, i m’enganares;
molt de temps hi pensaré:
deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.