Com es batle em demanà:
-Pereta, ¿això què és estat?
-Per causa d’En Montserrat
dins un pou me vaig tirar.
Cada dia vaig en cós,
mon bé estimat, a fer feina.
No me mir tants de pics s’eina
com vegades pens en vós.
Oh Juana-Marieta,
tu m’has guanyat mon voler,
i si vols, poràs esser
de lo meu cos mestresseta.