Sa teva amor és sa d’es bou,
que, allà on la criden, va;
sa meva, allà on està,
posa rels i no se’n mou.
Demà tenc d’anar a vermar.
¿Vols que te dugui una uiada?
Si no en trob cap de cepada,
d’es meus uis la’t puc donar.
Vaig anar a la Bonanova
amb dues intencions:
una per guanyar perdons
i s’altra per trobar dona.