Altres cançons relacionades
Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Ara que no fa solei
som caigut en aquesta ombra.
Fos estat devers les onze,
com tendríem bon remei!
Tota sa setmana he estat
ausent de sa teva amor,
i sa pena i sa tristor
sempre m’ha duit safalcat.
A un punt ‘guera arribat
que, per veure’t, ‘guera dat
s’aliment que he celebrat,
i m’hauria sustentat
de sa teva resplendor.
Tradicionari de Mallorca
