Anit passada a altes hores,
quan me n’anava a colgar,
dues joves vaig trobar,
bona amor, i me varen dar,
de part teva, mil memòries.

Com som a ca s’amitger,
dic: Es voler bé, que costa!
De Fornalutx vénc a posta
i no sé si la veuré.

Cara de sol, com vos veig,
me feis jugar d’astucia.
Tan avinent vos voldria
com sa pell a sa camia,
com ses eines que maneig.