Dia setze vaig anar
a manacor, a vendre figues,
i ella, per ses ferides,
tot lo dia em va cercar.
Caçava arreu com un ca,
en de dia i de vetlada;
dia desste m’encontrà,
tot sol, a s’entrecavada,
com si m’hagués de menjar!
Jo li vaig dir: -¿Qui ets tu?
-Jo som la senyora Rosa,
qui no perdona ningú!
-¿Que no saps que som casat
i tenc muller i tenc infants?
-maldament sien bergants,
jo mai no he reparat.
I else don, per amistat,
una partida de grans.-
I sa puça se temé
que jo pintires tenia
i en sa nit, mentres dormia,
de brodadora va fer.
I es poi, per més enginyós,
fé sa mostra foradada,
i així me feren tots dos
una pintura acabada.

Es caçadors de sa Torre
brevegen que són d’es bons:
de lluny sentirem es trons
que carreguen de povora.

Pelut defora,
pelut dedins,
aixeca es peu,
posa-l’hi dedins.
Una calça o calcetí.