Comprador.-¿Què en voleu d’aquesta campaneta
que fa tan bon so?
Venedor.-Set caixes de diners
i encara més.
Comp.-Anau, anau,
que sa coa vos cau.
Ven.-Veniu, veniu
que sa coa vos riu.
A la campaneta: -¿Quantes campanades vols?
Campaneta: -Deu.
Comp. i Ven.-Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,
deu. ¿Què t’estimes més: pa o peix?
(Si la campaneta diu “pa”, va al lloc del cel. Si diu “peix”,va al lloc de l’infern. Ho repeteixen tantes vegades com campanes hi ha. Llavors demanen:)
-¿Què t’estimes més: un molí nou o un molí vei?
-Ún molí nou. (A l’infern!)
-Un molí vei. (Al cel!)
- Unes cases.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Algaida
Assonant
16
III
(Si la campaneta diu “pa”; va al lloc del cel. Si diu “peix”; va al lloc de l’infern. Ho repeteixen tantes vegades com campanes hi ha. Llavors demanen:)
-¿Què t’estimes més: un molí nou o un molí vei?
-Ún molí nou. (A l’infern!)
-Un molí vei. (Al cel!)
– Unes cases.
Quan vaig veure pesar es pa,
ja em va fugir es talent,
vaig dir a sa meva gent:
-De modo no farà vent
de llevant o de ponent?
Ja menjarem en pastar.
Punta apunta Na Punta;
ja és punta ben apuntada.
Si no fér a on apunta,
millor sa punta remunta.
No et canses mai d’apuntar,
perque aquell qui bé no apunta,
sa punta pega de punta
i sa punta sol girar.
Dins Solleric habitau
i jo dins Son Grau pas pena
per una jove morena
qui d’es meu cor té sa clau.