Comprador.-¿Què en voleu d’aquesta campaneta
que fa tan bon so?
Venedor.-Set caixes de diners
i encara més.
Comp.-Anau, anau,
que sa coa vos cau.
Ven.-Veniu, veniu
que sa coa vos riu.
A la campaneta: -¿Quantes campanades vols?
Campaneta: -Deu.
Comp. i Ven.-Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,
deu. ¿Què t’estimes més: pa o peix?
(Si la campaneta diu “pa”, va al lloc del cel. Si diu “peix”,va al lloc de l’infern. Ho repeteixen tantes vegades com campanes hi ha. Llavors demanen:)
-¿Què t’estimes més: un molí nou o un molí vei?
-Ún molí nou. (A l’infern!)
-Un molí vei. (Al cel!)
- Unes cases.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Algaida
Assonant
16
III
(Si la campaneta diu “pa”; va al lloc del cel. Si diu “peix”; va al lloc de l’infern. Ho repeteixen tantes vegades com campanes hi ha. Llavors demanen:)
-¿Què t’estimes més: un molí nou o un molí vei?
-Ún molí nou. (A l’infern!)
-Un molí vei. (Al cel!)
– Unes cases.
Anant a Lluc, hi ha pins
i qualque mata rodona;
aquest cos de Na Sansona
és un enganafadrins.
Ara us podeu regalar
a s’ombra d’una figuera,
però llavò damunt s’era,
bé vos deveu soleiar!
I En Blau sí que ho deu trobar,
si és que li donau llendera!
Jo, com vaig a festejar
a ca es parents de davant,
jo sempre me’n duc es banc
perque no em facen llevar.