Mestre Lau, essent fadrí,
’magava ses sobrassades
dins ses bótes congrenyades,
quan ’vien buidat es vi.
I llavò movia un bot
quantra ses seves germanes:
-Sou voltros qui les heu dades
an es qui habiten aquí.
Jo sent tossir s’estimada.
Quin tossir té, més borrer!
Dic: -Senyor, causa en seré,
d’un festejar que vaig fer
i se será constipada.
Ja sé que diràs i trobes
que vénc de baix estament
i que no som combatent,
garrida, amb ses teves robes.