Com veig que debades ès,
estic de deixar-ho anar,
i d’altra part torn pensar:
No sé Déu què em té promès.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Aspiracions i somnis, Desamor i ruptura, Desig, Destí, Déu, Festeig, Matrimoni, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4187
Volum
I
Núm de pàgina
245
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava si vendria,
i jo encara no l'he vist.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
Tradicionari de Mallorca
