Dos Tonis són qui m’aluien;
no sé amb qual me n’aniré;
me’n `niré amb so d’es carrer
encara que es veis no ho vuien.
En arribar, ja m’hi pos,
an es costat de s’al•lota;
lo primer que li deman,
si ha tenguda sa pigota.
A Son Metler ja no deixa
que no hi haja de tot bé,
també hi ha un garrover
carregat de pans de xeixa.