S’altre dia, un ropit
caçava amb una pastera
ses anguiles de Cabrera,
p’es faro de formentor.
Com ho sabé es director
principal d emedicina,
amb ses dents d’una gallina
tomà es Castell d’Alaró.
I un borino ros venia,
bruixolant, de tramuntana;
amb sol calçons d’indiana
pareixia un majordom.
A davant Monti-Sion,
varen sortir, creu alçada.
Amb una rata pinyada
feren dinar per tothom.
I, en es port de Ciutadella
se va embarcar un coní
damunt s’arc de Sant Martí,
dirigit cap a Eivissa.
Un ase amb una pollissa
feia de gobernador.
Cent bous i un eriçó,
dins un barral, deien missa.

Pensar bé que Ell m’ha criada,
també que m’ha redimida
i per mi donà la vida
damunt una creu sagrada.

Sa vida tenc a un tomb,
sa vida a un tomb està:
no sé com dir-te més clar
que, en voler-me, teva som.