Devers s’horta d’Alcoraia
hi va fer un tebolí
i es molineret va dir:
-Me’n vaig a girar es molí.-
I se’n va anar a dins sa paia.

Sa meva pena redobla
i los meus uis fan canal
en no veure Sa Marjal
i es campanar de Sa Pobla.

Noningú! fii de ta mare!
Has de sebre jo qui som!
Deixa fer, batua el món,
que la m’has de pagar cara!