Si jo poria aplanar
es puig d’es Càrritx d’Hortella,
veuria una rosa bella
que dins Son Ramon hi ha.

Si Déu n’ha creat per mi,
voldria que fósseu vós,
i, si no ha d’esser així,
adiós, món, adiós!

-Vaja, al•lots, si atropellau!-
sa madona sempre diu,-
que, amb sos doblers que guanyau,
tant sa butxaca escurau
que casi me destruïu!