Al fi de la mitjanit,
s’hora que cau més serena,
si t’encontràs, Magdalena,
diria: − Es sol és sortit!
-Jaume Roses, jo me’n vaig
a unes altres parts millors,
que diuen que es glossadors
allà tenen més despatx.
-Jaume Catiu, si te’n vas
a un altre lloc millor,
pensa en Déu Nostro Senyor,
que és llarg es camí que fas!
-¿A quant venen aquest blat?
S’entén, si el donau a espera.
Me’n duré mitja cortera
i dijous qui ve, un sac.
-An aquest preu l’he posat
i el venc d’aquesta manera:
A tothom el don a espera
fins que l’hagen mesurat!
A Galilea, que és prop,
quin planter de gent tan pura!
Jo les mir i no les trob
semblança de criatura.