Altres cançons relacionades
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
