Com ses cabres trauran llana, ses done sfaran bondat.
-Bondat, bondat, Missenyora; sopau i a colgar dejorn.
Jo me’n vaig a la caçada; fins demà vespre no torn.-
Ella sopa i se colga, fa lo que el seu marit diu;
i, a lo punt que està colgada, a la porta sent toquiu.
-¿Qui és qui toca a la porta i no me deixa dormir?
-Senyora, som Don Francisco qui fa sa nit per aquí,
perque anit he mortun homo i darrere ve es gotzí.
-Don Francisco, don Francisco, que la nit és per dormir.
-Si no m’obriu, senyoreta, me trobareu mort aquí.
-Jo cridaré ses cambreres ; vós mateixa heu de venir.-
Davalla amb camia blanca i sabateta xoquí.
Mentres que obria la porta, ell li apaga el candelí.
-Don Francisco, don Francisco, vós no solíeu fer així!-
Ella torna prendre escala i ell darrere ls seguí.
Com dins lo blanc llit se colguen, don Francisco fa un sospir.
-Don Francisco, don Francisco, ¿de què sospirau així?
-Senyora, estava pensant son marit si ens deu snetir.
-No hàgeu ànsia, don Francisco; és nou llegos lluny d’aquí.-
Abans de la matinada, don Francisco fa un sospir.
-Don Francisco, don Francisco, ¿de què sospirau així?
-Senyora, estava pensant quants d’infants teniu de mi
-Jo en tenc tres de don Francisco i dos del meu bon marit.
-Senyora, estava pensant son marit si és aquí dins,
-Mal li roeguin els ossos i la vista els escorpins!
-No digueu mal, senyoreta, no digueu mal del marit,
que, pensant tenir-lo a fora, potser el teniu dins el llit!-
Com comença a trencar el dia, don Francisco fa un sospir.
-Don Francisco, don Francisco,¿de què sospirau així?
-Senyora, estava pensant de fer-vos un bon vestit.
una vestidura blanca amb collaret carmesí.-
L’agafa per la mà blanca i la se’n mena al jardí.
Ja se destira del sabre: -Ara, aquí vas a morir!
Crida ton pare i ta mare si et volen veure morir.
-Bon maridet meu, no me mates; tres paraules deixa’m dir:
“Dones, casades, donzelles, preniu un consei de mi:
Si vos toquen a la porta, no vos aixiqueu a obrir.
Si jo no fos aixecada, no me veuria a morir!
Pensant obrie a don francisco, vaig obrir a mon marit!
Més informació
Classificació
Adulteri castigat
Poble
Selva
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Un llençol ben apedaçat,
que mai cap guya no l’ha tocat.
Els núvols.
Mumare, de fred i febre,
malalta va arribar a estar,
i d’es cap de los nou mesos
en el món me va posar.
Em varen dur a batiar,
que és cosa que tant importa.
Com d’allà em varen tornar,
mumareta va esser morta.
Sa dida que m’enconà,
ja en passava, de fortuna!
Me dava sa llet dejuna
perquè no tenia pa.
Me donaren a mamar
llet de los altres minyons
i, a força de panxons,
m’arribaren a surar.
Mon pare estava inquiet
com veia que tant plorava,
i cercaren una cabra
que tan sols no duia llet.
Com vaig esser més grandet,
la menava a pasturar
i me donava mamar
com si fos es seu fiet.
Com me varen desmamar,
sa tia em tenia esment
i, com tenia talent,
no em volia donar pa.
Un dia me’n vaig anar
a un raconet a seure:
-No et pensis que hagis de jeure;
sa casa m’ets d’agranar!-
Com me veien tan petit
qui sa casa ja agranava,
deia la gent que passava:
-No és mare qui l’ha nodrit!-
La gent del veinat me deia:
-Mare nova cobraràs
i ben re-bé que estaràs!-
i jo, tonto, qui m’ho creia!
Com la vaig veure venir,
per dins un camp qui lluïa,
jo tot d’una vaig dir: -Mams, mumare!-
I me pegà tal galtada
que en terra me féu besar.
El sendemà dematí,
com li vaig demanar pa,
me va dir: -Oh, fii de ca,
de fam t’he de fer morir!-
Mon paret ho va sentir,
supòs que li sabé greu:
-Jo no vull que un fiet meu
de fam s’hagi de morir!
Vet aquí pa, dóna-l’hí;
considera que és fii meu.
No voldries que un fii teu
de fam s’hagués de morir!-
Vaig sortir mesell de ronya
i ningú em volia prop.
Me varen dir que jagués
en una pell ran d’es foc.
Mumare feia bugada
i amb so lleixiu m’escaldà.
Mon pare, com va arribar
i veié sa cremadura,
me va dir: -Fii d’hermosura,
an el cel te’n pots anar;
vuràs ta mareta allà,
guapa com una pintura.
Jo me n’anava a Ciutat
amb un cavall cara-blanca:
-Arranca, pelut, arranca,
que ets altres ja han arrancat.
Tradicionari de Mallorca
