Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Artà
Núm de glosa
322
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo pas una pena gran
estant an es teu costat.
Cor de pedra embalsamat,
¿vols-me dir sa veritat,
que de bon cor la’t deman?
Ses qui estan vermeies, diuen:
-Veies Na Tal, quina està!-
I Déu les castigarà
si de ses grogues se riuen.
L’amo de Son Frare té
nou cortons de cols sembrades:
totes han d’esser passades
per ses mans d’es ximbomber.
Tradicionari de Mallorca
