Pastor, jo surt a l’enquantra;
deixa a lloure es bestiar
i vés-te’n a confessar,
que som sa Setmana Santa.

Em vénen a demanar
d’on rebeu tantes honors.
De llista de dos i dos,
en duen sinó es senyors
o es qui vénen d’alta mà.

Ja s’acaba es temps que dóna
alegria molt o poc,
però no s’apaga es foc
que turmenta ma persona.