Miquel de la mel,
de la xuia pelada.
Com ta mare fa bugada,
dins una olla foradada,
i tot es lleixiu li cau.

Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu aviat
perque em deveu s’adiós.

Com vos veig dreta aquí enmig,
lo meu cor se fica un clau.
Jo sempre he tengut desig
de cantar com vós ballau.