En venir davalladeta
mon enteniment redola.
baix de Gràci’ és Sa Mussola,
Es Pujol i s’Aresteta.

Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.

Com vaig començar a caminar,
es sol se volia pondre.
Vaig arribar a Son Brondo,
a Son Brondo vaig anar.
Vaig prendre es dret de Costitx;
no sé què vaig veure enmig,
si és vila o llogaret.
No és tan gran com Ciutat
perque l’han fet més estret.
Anem-hi per Campanet,
me daren sopa de bolla.
D’allà, anem-mos-ne a Sóller,
no em donaren res de bo.
Anem-mos-ne a S’arracó
a dur una carabassa
per omplir-la de brossat.
D’allà, anem-mos-ne a Andratx
per dur paumes i graneres.
Vaig prendre aquelles voreres
per caçar dos eriçons
i vaig trobar dos minyons
que estudiaven a Randa.
Anem-hi per Son Orlandis,
no em vui ’turar fins a Selva.
Allà me donaren beure
amb una gerra sense ansa
i jo no ho volia creure.