Com jo veig sa bancalada, ver-me casat me sap greu: això n’és maina de Déu que del cel ha davallada!
Casament. Noces. Dot
Artà
Garrovera, ¿vols En Mola que du camia de daus, i, si traveles i caus, t’aixecaràs tota sola?
Fava avui, fava demà; ¿com tanat fava, mestressa? Fava clara, fava espessa: ja m’he arribat a enfavar!
L’estel de s’auba era eixit i jo encara festejava; s’estimada em turmentava: -Estimat, seis un petit.
