L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.

Si no en saps, de cortesia,
aprèn-ne, clavell hermós:
en tornar-te dir “adiós”,
sien tres o sien dos,
has de dir : “Amb la companyia”.

Du sa pipa virollada
i pegarem un calent.
Maldament que el món rebent,
hem de fer una fumada.