Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
El que em quere a mi no em quere,
el que em quere a mi no em vol:
tiraré s’amor al vol
i no em giraré darrere.
Jo no havia menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
que em va deixar lo meu bé.