Com ella surt a ballar
amb un aire que la mata,
du damaunt cada sabata
una sivella de plata
que es més ampla que sa mà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Balladors
Selva - Biniamar
60
II
P’En Juan me tiraria
dins un forn de calç encès;
si trobau que això poc és,
sang del meu cor li daria.
Aquí en duc una de bona:
¿qui és que, d’homo, torna al•lota,
i puja i creix a poc a poc
fins que arriba a fer-se dona?
L’ullastre, que torna olivera.
No hi ha estrella com sa lluna
p’en sa nit donar claror,
ni sol amb més resplendor
quan el fa devers la una.