Com ell ne tendrem tan poc de sa Rota Xuriguera, es dissabte de Sant Pere ja anirà a aferra qui pot.
Rotes
Sant Joan
Polòni’ quan tu seràs a a Son Pou majoraleta, si hi vaig per una gerreta d’aigo, ¿que no la’m daràs?
S’espigolera ja ve i mos durà aigo fresca: mirau de quin modo tresca; sols no se mou, gairebé.
Quina vida regalada que té en Juan escolà! De damunt es campanar veu segar s’enamorada.
