Ses nostres espigoleres
enguany no patiran fam,
perque els ha duit En Juan
un ramellet de cireres.
Jo pas pena de cativa
des que amb tu no he rallat.
Saps que és de mal, estimat,
dur dol de persona viva!
Una dona m’ha dit ’vui
si vui esser es seu gendre,
que ella té una fia tendra
i la posarà en remui.